Una de les preguntes que més he escoltat durant aquests dies és si farem algun canvi real després de tot allò que estem vivint. Sincerament tinc els meus dubtes, i honestament, intueixo que ben poc.
Durant molt de temps, potser massa, hem estat generant hàbits cap a l’abastiment i l’adquisició d’objectes materials sense mesura… Bé, la mesura es basava en la premissa de què “més quantitat, molt millor”. I aquest missatge ha anat calant ben profundament en els nostres subconscients. L’individualisme, l’adquisició de poder, el reconeixement social, la competència… deixant de banda el fer evident de què tots pertanyem i compartim un mateix lloc.
El respir que hem donat al nostre planeta aquestes darreres setmanes, encara que absolutament necessari, no crec que sigui suficient per a pal·liar el dany ocasionat fins ara. Hem de viure d’una manera més conscient i responsable, assumint l’impacte que generem i podem generar.
D’altra banda, el respir i l’aturada no només ha estat a nivell del nostre entorn. Afortunadament, molts de nosaltres hem pogut experimentar una alenada d’aire fresc en les nostres consciències. I això és allò que vull remarcar: la consciència.
Viure conscientment pot semblar una tasca difícil de dur a terme quan no deixem de passar d’una acció a una altra sense ni respirar, quan les nostres ments treballen sense fre de sol a sol, sense fomentar la calma dels pensaments. L’aturada d’aquests dies ha estat un regal, una segona oportunitat per a viure amb un nou enfocament. Enfocats a la certesa de què els nostres actes i la nostra manera de ser-hi en aquest món, té un impacte sempre, vulguem o no, ho dissimulem o no, o intentem amagar-ho: l’impacte hi és, i es manifestarà d’una manera o una altra depenent de la intenció que hi posem.
Així doncs, treballar la teva intenció d’una manera conscient, ajudarà a aconseguir que aquest sigui un lloc millor. Mitjançant l’autoconeixement, arribem a connectar amb qui SOM i adonar-nos que aquest SOM és plural, que el nostre ésser és vinculat a d’altres éssers, que som animals socials i que la nostra comunitat és important per a nosaltres. Que la nostra comunitat conviu amb d’altres comunitats, que a la vegada es necessiten per a continuar alimentant allò que SOM. I finalment aquestes comunitats viuen en entorns que ens retornen allò que sembrem.
Sembla senzill, oi? La clau es troba en què els nostres petits potents òrgans anomenats cervells, s’enganxen i s’alimenten d’hàbits, i després els costa grans esforços canviar-los. Són mandrosos!!! Alimentar el nostre cervell d’hàbits més conscients ens ajudarà a generar grans canvis en el nostre entorn i univers interior.
CONEIX-TE I RECONNECTA!!! SEMPRE HAS ESTAT AQUÍ!!!!
