La
teosofia és un conjunt d’ensenyaments difosos per Helena Petrovna Blavatsky a
finals de segle XIX. En la seva obra La clau de la teosofia, ella explica que
el nom teosofia és un dels tants que s’utilitza per designar a una saviesa
sense edat, eterna, que no és altra que el coneixement de la veritable
realitat. De la mateixa manera que la ciència no crea les lleis que regeixen la
naturalesa sinó que les descobreix, els éssers humans anem aprenent
progressivament porcions del coneixement d’aquesta realitat. A partir de 1875
es crea la Societat Teosòfica, que té com un dels seus objectius l’estudi
comparatiu de Religió, Ciència i Filosofia, amb l’objecte de descobrir
l’ensenyament fonamental en cadascuna d’elles.
La teosofia proposa que totes les religions van sorgir a partir d’un
ensenyament o tronc comú, que ha quedat oculta sota el vel de les doctrines que
es van anar elaborant amb el pas dels segles següents, portant moltes vegades a
contradir l’ensenyament original. L’estudi comparatiu de la Ciència i la
Filosofia són una altra forma d’acostament a aquest ensenyament original, que
no és altra cosa que la realitat permanent que subjau darrere del món sensible
subjecte al constant esdevenir.
El moviment teosòfic modern va ser creat per Helena Blavatsky, Henry Steel Olcott i
William Quan Judge, qui van fundar la
Societat Teosòfica a Nova York en 1875. Constitueix un moviment eclèctic
occidental que fon religions com el cristianisme, el budisme, l’hinduisme i
està directament relacionat amb moviments esotèrics espiritistes de finals de
segle XVIII com gnòstics, Rosa-creu i maçònics. La influència de la teosofia és
clarament visible en bona part d’altres moviments contemporanis, com ara la
“metafísica cristiana” de Conny Méndez, l’Escola Arcana d’Alice Bailey,
la Societat antroposòfica de Rudolf Steiner,
la Fundació Krishnamurti i corrents relacionades amb les doctrines
orientalistes sobre “nivells d’ascensió” (Mestres Ascendits).
Menu