Memòria tertúlia nº 1 juny 2020 Masia Ca n’Oliveró
PRESENTACIÓ A CARREC DE ANNA ESTEVE
28 de juny 2020 Masia Ca n’Oliveró
CAP A QUIN MON ANEM
Eckhart Tolle: (sobre la pandèmia y el miedo)
Eckhart Tolle (72 anys) es un escritor alemán residente en Canadá. Es reconocido por títulos como El poder del Ahora y Un nuevo mundo. En 2008, un escritor del New York Times se refirió a Tolle como “el autor espiritual más popular en Estados Unidos”
L’adversitat és una oportunitat meravellosa perquè l’adversitat t’obliga a anar més profund. L’adversitat t’obliga a despertar de la dimensió de qui tu ets. ¿Perquè l’adversitat t’obliga? Perquè la vida es torna quasi inaguantable quan vius només a la superfície, la superfície de la percepció dels sentits i la teva ment conceptual.
Ara, quan les coses van be, es poc probable que la majoria dels humans no es preocupin d’anar més profund ¿perquè si les coses van be? Estic esperant les meves pròximes vacances, ve el cap de setmana o qualsevol cosa, un bon dinar, estàs a la teva zona de confort.
No he escoltat a ningú que desperti estant a la seva zona de confort. No hi ha res dolent a la zona de confort. Gaudeix quan estiguis allà. Dura un temps i després alguna forma d’adversitat apareix, ja sigui a un nivell personal o a nivell col·lectiu.
En el present estem experimentant l’anomenada pandèmia, adversitat col.lectiva que no afecta només a una persona sinó a milions de persones al mateix temps.
Ara estem en un temps preciós, perquè es part del despertar de la consciència de la humanitat
Llavors, el més vital en qualsevol situació és l’estat de consciència en la que et trobes amb la situació.
Jo ho veig com un moment per reflexionar, valorar coses diferents, no tan materials, trobar-te amb gent que parlin d’altres temes, explorar… el que es diu de despertar la consciència.
GENÍS ROCA, antropòleg i expert en societat digital
Hi ha diversos sectors professionals en què aquesta crisi els servirà per fer un pas definitiu cap a la digitalització. “Situacions com aquesta, malauradament, són motor de canvi”, apunta Roca, que considera que la crisi actual genera una “necessitat” que t’obliga a actuar: “El veritable repte de la digitalització està en si estàs disposat a fer les coses de altra manera, a reconsiderar els teus processos i, de vegades, canviar la teva actitud “.
El gran motor de canvi de la humanitat és la necessitat, i ara és extrema “
“Es tracta de veure en quines condicions arribem a 2022” hem de pensar el disseny d’un pla estratègic. Serà inviable imaginar d’aquí a cinc anys la botiga com la teníem fa cinc anys “.
El fet que molts minoristes es trobin en dificultats hauria d’accelerar processos de transformació que portaven anys pendents, com la digitalització. “La paraula digitalització sona a tecnologia, però la traducció correcta és molt més cultural. Es podria resumir en fins a quin punt ets àgil, fins a quin punt el teu focus és el servei al client i fins a quin punt ets capaç de fer aquesta prestació al client de manera molt personalitzada “.
La tendència, ja ho era abans, és una obsessiva i radical orientació a servei al client; ser molt amable quan entra algú a la botiga o saber que porta la talla 38 no és servei a el client .
Posar al client en el centre comença per conèixer’l i ser propositiu, conèixer les seves necessitats, anticipar-se i, sobretot, resoldre problemes. Animaria a tothom a reconsiderar la seva proposta de producte: fins ara es pensava massa en l’assortiment, en la competència … Però poc en el servei. Ara el centre d’operacions ja no és la botiga, sinó el teu client “
De ‘push’ a ‘pull’
El coneixement del client pot ser precisament un dels avantatges competitius de l’petit comerç. “Coneixes als teus clients? Doncs mou-te. No serveix que els coneguis quan entrin per la botiga. I si no entren? “. Si els clients tenen reticències a sortir al carrer, és el comerciant qui ha d’anticipar-se i anar a buscar-lo on estigui: passar d’una estratègia pull (empentar) a una push (atraure).
“Comprar a Amazon tampoc és meravellós, però oferia coses que no feien altres”, diu el Roca. “La botiga del meu barri estaria disposada a fer-les, però té un problema: he comprat aquí una liquadora, una planxa i una batedora, però no saben qui sóc ni tenen forma de posar-se en contacte amb mi“
L’altra palanca que pot activar el petit comerç per competir en aquest nou escenari són les aliances. “Si ens unim un comerç de Barcelona, un altre de Madrid i un altre de Bilbao, que no competim, ja aconseguim una mida decent per fer coses
Una bona notícia és que després de la crisi el client està també més receptiu cap al comerç de proximitat. “La gent ha pres una mica de consciència de la importància del comerç de proximitat, que estava molt tocat i ara té una finestra de simpatia, de solidaritat veïnal”
Per això molts han fet un pas en el món digital i estan provant de fer venda on-line o rebre comandes per WhatsApp, Facebook o Instagram. És el cas de merceries, carnisseries, perruqueries i tants altres comerços de barri. I, un cop fet aquest pas, Roca considera que no s’entendria que passada aquesta situació aquests serveis no es poguessin mantenir: “S’ha de normalitzar el que és digital”
Ara, a més, hi ha tota la situació que es deriva de l’Covid. La situació resultant serà dramàtica, en termes econòmics i socials. Ara, més que mai, valorarem les empreses amb una veritable responsabilitat social. Ja era una tendència clara el viratge de les marques cap a la sostenibilitat i el respecte mediambiental. Ara ja no serà suficient tenir cura del planeta: arriba un nou valor, tenir cura de les persones.
PARLEM ARA DEL BIG DATA, seguint amb el Genis Roca:
EN AQUESTA CRISI S’HAN RECOLLIT MÉS DADES DE LES NECESSÀRIES
“El problema mai està en la tecnologia, sinó en l’ús que en fem“. Genís Roca, considera que, més que un problema amb la pròpia tecnologia, “tenim un problema de drets i deures”.
Tot i reconèixer que en moments d’incertesa com aquest existeix “la temptació d’anar cap a models més autoritaris”, Roca considera que els ciutadans també tenen eines per frenar aquesta deriva. “De la mateixa manera que hi ha una tecnologia que podria posar-se a el servei de l’Estat per vigilar la ciutadania, nosaltres també tenim una tecnologia per vigilar l’Estat i organitzar-nos”.
Pregunten a Genis Roca que la Xina ha desenvolupat un seguit d’app que permeten classificar els ciutadans, rastrejar-i alertar sobre si han tingut un «contacte proper amb alguna persona infectada pel coronavirus». Sembla que la Xina està justificant l’ús del Big data per abordar la greu crisi de salut pública en la qual actualment estem immersos Quines conseqüències ètiques pot tenir això? ¿Com caldria gestionar-? Creus que en el nostre context cultural s’acceptaria igual?
Roca diu que el nostre context cultural no és massa diferent. A Àsia accepten que l’Estat intervingui les seves dades, i els repugnaria que ho fessin les empreses. En canvi, nosaltres acceptem que ho puguin fer les empreses i ens repugna que el pugui fer l’Estat. Però a la fi i al el cap, estem davant el mateix problema: hi ha algú que, amb unes regles de joc poc clares, accedeix a massa dades nostres
Genis Roca diu: Jo personalment no tinc cap problema amb que l’Estat utilitzi les meves dades per a tractar de resoldre els problemes que patim. Però, necessito garanties que els utilitza només amb aquesta finalitat, i que una vegada resolt el problema deixarà de colectar tota aquella informació. El problema és que no tinc aquesta certesa (ni amb l’Estat ni amb les empreses). Ho visc amb una sensació d’inseguretat jurídica, i això és objectivament dolent i perillós.
La meva esperança (i la meva aposta) és que el tema de les dades seran tan rellevants com el preu o la qualitat a l’hora de triar entre diferents opcions en el mercat. És a dir, a igualtat de preu / qualitat, la «confiança» podria ser el factor determinant. I això és nou perquè fins ara quan parlàvem de confiança es referia a fiabilitat del producte (que no falli, que no es faci malbé) però això ara queda inclòs dins l’atribut «qualitat», i d’ara endavant quan diem «confiança» ja estem centrats en com serà el tracte, si em cuidaran o no, si em puc fiar …
No fa massa un filòsof m’explicava que el terme «confiança» vol dir que creus que es compliran els tractes, tant els explícits com els implícits. És a dir, no només compliràs amb la lletra petita, sinó que també compliràs amb els sobreentesos: no faràs res que em pugui perjudicar, tant si ja està previst en les clàusules com si encara no ho està.
El passat 18 de febrer de 2020, es va aprovar l’Estratègia d’Intel·ligència Artificial de Catalunya. Aquesta iniciativa desplegarà un seguit d’actuacions adreçades a establir pautes de gobernança per promoure el desenvolupament d’una intel·ligència artificial ètica i centrada en les persones
Així que si volem establir pautes gobernança per a un desenvolupament ètic sembla que la condició principal serà la transparència. Cal que informin del que fan, com ho fan i per què ho fan. I com que tenim tot el dret de món a dubtar de si realment ens ho expliquen tot, han d’estar disposats a que entrem a la cuina i comprovem què és el que realment passa allà dins. Necessitem mecanismes de control formal i informal, és a dir, l’Estat ha de poder entrar a auditar l’ús de dades, però la ciutadania també ho ha de poder fer (l’Estat també és sospitós massa sovint).
EL TERCER I ULTIM TEMA QUE VOLIA TOCAR VE DE LA MÀ DE
Ana Maria Oliva,
Doctora en Biomedicina Cum laude, pel Doctorat va fer estudi sobre la influencia del camp elèctromagnètic sobre les cèl.lules
vídeo sobre 5G Perquè hem d’estar preocupats?
Es pregunta perquè no se’n parla? Perquè n’hauríem d’haver parlat fa molt temps? Perquè hi ha tantes manifestacions en contra del 5G?
Ens diuen que guanyarem amb velocitat, internet de les coses, descarregar-te vídeos en un moment, conectar-te a gran velocitat des de qualsevol lloc….
Radiació electromagnética pot tenir frequencies diferents que es medeixen en un espectre electromagnètic i se li han donat molts noms quan son el mateix però en diferents frequencies: radiacions de baja frecuencia, radio frecuencia, microondas, infrarrojos, ultravioleta, ratjos X, ratjos gamma, etc. Tot és el mateix.
Si tirem enrera, a finals del segle XIX van descobrir unes radiacions que permetien veure el cos per dintre, li van dir X perquè no sabien com funcionava ni quin nom posar-li. En Nicola Tesla, 20 anys abans, ja havia avisat que podien danyar tots els sers biològics.
Van començar a descobrir que la gent es moria, fins i tot els propis descobridors. Dada curiosa: a Hamburg el 4 abril 1936 es va aixecar un monument a les víctimes de la radiologia (que encara hi és)
Be. Doncs es va posar en marxa, sense valorar els riscos.
Estem parlant de les radiacions ionitzants, vol dir que ens poden ionitzar. Son dolentes, PODEN CANVIAR LA MATERIA, MODIFICAR-LA
Es va començar a regular, i es va arribar al punt que les freqüències més baixes de l’ultravioleta, no es consideren dolentes. El sol escalfa, el microones escalfa. Si només escalfen, diuen que no ionitzen i per tant no fan mal
A primers del segle XX, es fa el primer Electrocardiograma. Podíen medir des de fora el cor, una senyal elèctrica que estava dins. Si la senyal està dins i medeixo des de fora, vol dir que al mig hi ha un fluid que fa de conductor. Nosaltres som un globet de massa saladeta, d’aigua conductora. Això es un problema perquè no s’està tenint en compte la fisiologia electromagnètica del cos humà.
Des de fora puc medir tot, total nomes ets un globet d’aigua conductora. Com a molt, t’escalfaràs. Per tant decideixen només medir el SAR: Specific absortion rate: la tasa específica d’absorció que té que veure amb la capacitat d’escalfar-se el teixit.
En els gràfics d’estudi de l’efecte de la telefonia mòbil sobre una persona, què estem mirant? La temperatura, el calentament del teixit perquè estem obviant p.e. l’electricitat del cervell i veient-lo només com un globet d’aigua que es calenta o no.
Es curiós el mètode que utilitzen per medir-ho: Es fa amb una banyera amb forma de persona plena d’aigua salada. Així es com s’estudien si té efectes o no. Només si es calenta més o menys. Sembla que hagi de ser més sofisticat però no, és així (ensenya en el vídeo)
Si vas a literatura científica hi ha un munt d’estudis que ja se sap. Totes aquestes radiacions tenen efectes biològics, el Tesla ja ho sabia. Perquè nosaltres no som globets, som sers electromagnètics, les nostres cèl·lules es comuniquen entre sí utilitzant senyals electromagnètiques i quan els hi posen tant de soroll des de fora, hi ha tant soroll que no hi ha qui entengui res, no sent res, no pot seguir una instrucció correctament.
El gran problema de les radiacions no és el calentament (l’únic regulat) es que et trenquen la comunicació entre les teves cèl·lules i dins de la pròpia cel.lula et trenca la coherència de les teves senyals biològiques. Això vol dir que et deixa dèbil, et trenca la teva capacitat d’autoregulació. Està demostrat científicament que nosaltres emetem a almenys 2/3 del espectre electromagnètic, tenim radiacions pròpies. Com no interferiran?? Una antena electromagnètica que soc jo en front d’una altra antena electromagnètica generarà SEMPRE interferències.
Arribem al 5G. Què té? TÉ MÉS DE TOT. Més potència, més ample de banda, més antenes a cada cantonada.
I els avantatges: Perquè no se’t pari el vídeo (pausa terrible), perquè et descarreguis la sèrie favorita… EL PREU ÉS MASSA ALT
Per cert, haureu vist a les notícies que Catalunya serà el banc de proves del 5G, el “1r laboratori obert a Europa” que permetrà instal.lar antenes per on vulguin. “La Wuhan d’Europa” deia un diari el passat 9 d’abril.
Tú pots elegir què fas davant aquestes tecnologies i cóm et posiciones. Es tracta de responsabilitzar-se. Prendre decisions. Actuar. Comprometre’t. Parlar-ne amb la gent derivant-la a fons fiables, on la informació sigui sèria.
Resumint hem parlat de:
- Despertar de la consciència de la humanitat i l’estat de consciència que ens trobem cadascú de nosaltres amb la situació
- De la digitalització i del comerç de proximitat
- Big Data i la necessitat de transparència i control
- Tecnologia 5G i perquè hem d’estar preocupats
RESUM
Amb un bon èxit d’assistència s’ha celebrat la primera sessió de “Tertúlies amb l’Ànima” el passat dia 28 de Juny a la Masia Ca n’Oliveró de Castellbisbal.
En un to distès i amb una interessant diversitat d’opinions, els assistents expressaren la seva opinió en una conversa orientada sobre tres eixos, en un marc actual molt condicionat per la pandèmia del coronavirus, i que foren introduïts per articles de tres valorats especialistes. Un dels eixos tractava sobre l’oportunitat que ens ha facilitat el context actual, en el sentit de què durant els moments d’adversitat, potser estem obligats a sortir de la nostra zona de confort i la nostra consciència es desvetlla per a aconseguir noves fites, d’acord amb els ensenyaments d’Eckhart Tolle.
El segon eix es basava en la necessitat d’impulsar la digitalització sobretot en el petit comerç i en les PIME’S, un procés més necessari que mai per a conèixer millor els clients i les seves necessitats, i en unes circumstàncies en què els consumidors valoren molt més arran de la pandèmia el comerç de proximitat i les empreses que ajuden a la sostenibilitat, segons alguns articles d’en Genís Roca. També fou tractada de la preocupació existent per la correcta utilització de la tecnologia BIG DATA que els governs han emprat per a lluitar contra la pandèmia, però amb una ciutadania reticent per no disposar de prou garanties sobre el seu correcte ús, que no pugui acabar degenerant en un cert autoritarisme. Necessitem saber quines dades, com i per a què les obtene els governs
Finalment, el tercer eix mostrava, segons un article de l’Anna Maria Oliva, l’interès per la relació entre l’ètica i la tecnologia provocà un interessant debat sobre la implementació del nou sistema 5G i els dubtes que genera, sobretot per la instal·lació de múltiples antenes molt a prop dels llocs de residència i les seves possibles repercussions sobre la salut i el medi ambient. Pot provocar la tecnologia 5G pèrdua de la immunitat fisiològica? De fet, des de finals del segle XIX, ja existia preocupació pels efectes en la salut de les radiacions, com expressava el científic Nikola Tesla.
Molt crític fou el debat amb la classe política, considerada massa sovint allunyada de les problemàtiques del ciutadà. Les opinions mostraven com la visió de molts polítics és habitualment a curt termini, sense un projecte estructural de futur, on els lobbies (bàsicament econòmics) marquen les estratègies polítiques, i on el ciutadà resta supeditat a l’estructura.
La idea d’un canvi en la nostra societat, aprofitant la crisi que estem patint, fou una constant durant la tertúlia. Existeix la consciència d’un Vell Món on hem viscut que hauria iniciat un procés d’extinció, mentre que estaria sorgint un Nou Món, encara que estaríem davant d’un llarg i dilatat procés, on no mancaran intents per part d’alguns interessos de manipular amb l’estratègia de la por i aconseguir la desorganització i la desmotivació d’aquells que podrien esdevenir motors del canvi.
La importància de l’educació de les noves generacions per a aconseguir canviar la societat és primordial. Els alumnes no han d’ésser dirigits a què pensar, sinó a pensar i a sentir. Durant moltes generacions, l’escola ha estat una eina manipuladora, però pot esdevenir una eina cabdal per a aconseguir canvis en la nostra societat. En aquest sentit, fou recordada també la importància de les noves tecnologies com a eina educadora en positiu, però es constata que les noves generacions abusen massa de la utilització d’aquestes tecnologies, i no sempre de manera positiva.
Un aspecte ètic molt interessant durant la conversa es basava en el nivell de responsabilitat de cadascú de nosaltres en els perjudicis provocats per l’acció humana, tant a nivell social com natural. Som responsables cadascú de la globalitat de les accions de la Humanitat, o només som responsables dels nostres propis actes? El nostre consum sosté algunes actituds negatives? Ens adonem del nostre poder com a consumidors? Els diferents assistents expressaren la diversitat d’opinions al respecte, però amb un denominador comú: la necessitat de canviar la nostra societat en molts aspectes.
I també tothom coincidia en la necessitat d’una acció comuna i conjunta, sigui de manera organitzativa o mitjançant moltes individualitats col·lectives.